En aquesta activitat hem d´observar i comparar uns exemples que ens presenta Sara i respondre a unes qüestions:
- Quin mètode utilitza cada text?
- En quins aspectes de l´aprenentatge vol incidir.
- Quina llengua s´utilitza per a explicar.
- Objectiu principal que s´aconsegueix.
- Rol del professor.
- Rol de l´alumne.
- Com seria l´avaluació?
A partir d´aquesta tasca hem d´el·laborar una reflexió grupal en què justifiquem els aspectes esmentats anteriorment.
Aquesta és la nostra reflexió:
Al llarg de la història els mètodes utilitzats per a l'aprenentatge lingüístic han sigut diversos. Els docents, per aconseguir que els alumnes adquirisquen els coneixements tenim molts camins i hem de seleccionar de quina manera volem que ho facen; és a dir, seleccionar plantejaments, activitats...
Els principals mètodes han sigut:
LA GRAMÀTICA TRADICIONAL, que actualment encara perdura en l’ensenyament de llengües mortes com el llatí o el grec. L’objectiu de l’aprenentatge és ser capaç de llegir la literatura de la llengua estudiada.
Activitats com la traducció, l’anàlisi morfològica i la separació de paraules d’una frase diferenciant adjectius, substantius, etc. i també la memorització de llistes de paraules són les activitats més utilitzades a classe. Per tant, no es treballa la capacitat comunicativa de parlar, al contrari, se centra en l'anàlisi de la llengua escrita.
El mètode AUDIOLINGUAL implica un ensenyament oposat a l’anterior. La llengua és bàsicament parla i l’ensenyament es basa primordialment en la llengua oral i després introduir la llengua escrita.
Les activitats que centren la pràctica audiolingual són els diàlegs i els exercicis estructurals.
Segons el constructivisme, l'educació en els col·legis ha de promoure en els alumnes la creació d'estructures mentals actives que s'han de configurar com a esquemes de coneixement.
Perquè es realitzen tals esquemes de coneixement cal que l'aprenentatge siga significatiu i funcional i que, a més, es produïsca a partir d'una memorització comprensiva. Es tracta que l'alumne siga capaç de generar aprenentatges significatius en qualsevol situación.
L'objectiu principal és que l'alumne aprenga a aprendre i no en la transmissió acumulativa de coneixements.
En un aprenentatge constructivista...
L’ alumne:
1. És qui construeix el seu propi aprenentatge
2. Construeix els procediments d’aprenentatge.
3. Parteix dels coneixements adquirits.
4. Ha de fer reflexió activa i conscient del seu propi aprenentatge.
5. Combina l’aprenentatge cooperatiu i individual.
El profesor:
1. És qui ha de planificar unes activitats que tinguen per objectiu facilitar les experiències d’aprenentatge de l’alumne.
2. Ha d’avaluar la seua pròpia actuació docent.
3. És qui pren decisions sobre el desplegament general de la sessió.
El context: L’aprenentatge es dóna en contextos reals.
Les tasques: Han de ser complexes i autentiques
MÈTODE COMUNICATIU és la didàctica de les llengües centrada en l'ús i sobretot en els usos propis dels alumnes en situacions reals de comunicación.
En comparació amb les metodologies tradicionals de l’ensenyament de llengües, l’aplicació dels enfocaments comunicatius suposa considerables canvis metodològics:
El significat és el més important; els diàlegs se centren en funcions comunicatives i normalment no s'han de memoritzar; aprendre una llengua és aprendre a comunicar-se; es pretén una comunicació efectiva; es pretén que des del principi els alumnes intenten comunicar-se; el sistema s'aprendrà a través del procés d'intentar comunicar; l'objectiu és ampliar la competència comunicativa.
El professorat assumeix el paper de coordinador, dóna pautes a seguir, anima i fomenta la investigació, l'anàlisi i la discussió. L'objectiu ha de ser aconseguir que l´alumne se senta responsable del propi aprenentatge.
Una avaluació on tant el procés com el producte juguen un paper important. És important que l'avaluació es considere com una part del procés i no com l'últim pas del treball, la nota que es posa al final i que orienta poc sobre les necessitats de l'alumne.
